Passa al contingut principal

Narrativa

L'estora
Barcelona, Editorial Comte D'Aure, 2023.
Cadre noir, 36

Som una ceba de cent teles com diu el personatge d’El llop estepari. El nostre cos és un, però les nostres ànimes són moltes. El jo construeix una identitat principal que ens mostra al món, però hi ha altres identitats que també formen part de nosaltres, que provenen de les influències culturals i familiars, de les nostres experiències, dels nostres fantasmes interiors. De vegades, alguna d’aquestes ànimes pren protagonisme sense demanar-nos-ho. A L’estora trobem contes molt curts, de caràcter fantàstic i humorístic, amb personatges desdoblats i algun relat oníric. També hi trobem relats realistes, on el record ha modificat les persones, o bé elles s’han adaptat als records. Canviem o no? El jo és inamovible o està en evolució constant? Són preguntes que ens podem fer mentre llegim i gaudim


La darrera carta de Manuel Morón
Barcelona, Viena edicions, 2019.
Narrativa, 67


L’oficial de justícia Robert Bernal assisteix a la diligència de l’aixecament del cadàver de l’indigent Manuel Morón. Entre les pertinences del mort hi ha un quadern on ha escrit una llarga carta al seu fill. En Robert Bernal s’obsessionarà amb la lectura del quadern, els personatges del qual aniran formant part de la seva quotidianitat fins a fer-lo dubtar de la realitat. Alhora, l’atzar farà que les vides d’aquests personatges i la del mateix Robert Bernal es vagin encreuant.                               


Llegir al metro

Lleida. Pagès editors, 2013
Col·lecció Lo Marraco, 269
XLVIII Premi Recull de Narració "Joaquim Ruyra" 2012

Llegir al metro és un recull de relats breus que tenen com a nexe persones que caminen cap a si mateixes. Éssers que a partir d'una situació traumàtica com ara un accident, una malaltia, un trencament familiar o una catàstrofe natural, s'adonen que no són com es pensaven. En diversos relats els personatges s'entrecreuen tot lligant històries i vides en una cruïlla d'emocions i sentiments que els situen als límits de les seves capacitats de reacció.



Els amors furtius
Lleida. Pagès editors, 2000.
Col·lecció Lo Marraco, 74

Realisme, humor i ironia es combinen amb el relat filosòfic, oníric o fantàstic per tractar d'aprofundir en diversos aspectes de la condició humana a partir de temes com l'amor, la passió, el desig, el sexe o la soledat, entre d'altres. Els amors furtius va obtenir un ajut de la Institució de les Lletres Catalanes per a la creació d'obres literàries, l'any 1996.





Salou 6 pre-textos VII
Salou. Ajuntament de Salou
Barcelona. Editorial Meteora, 2011

Llibre col·lectiu no venal publicat per l'Ajuntament de Salou amb motiu de la diada de Sant Jordi, 2011. Vaig publicar el relat Col·liri. El relat formava part de Llegir al metro i els seus personatges s'hi relacionen, però no el vaig presentar al premi Recull per haver estat publicat. Espero que algun dia es puguin llegir junts.
Altres autors que van participar són Àngel-O. Brunet, Núria Esponellà, Llort, Joaquim Pijoan i Susana Vallejo.



Un gramet d'amor a Santa Coloma i altres relats

Santa Coloma de Gramenet. Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, 1996

L'edició d'aquest llibre es va fer a proposta de la Ponència de cultura de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet amb motiu de la celebració en aquesta ciutat del XV Congrés de l'Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana, els dies 11 i 12 de novembre de 1995. El llibre va recollir relats de 14 autors i autores. Ens van convidar a participar a alguns autors colomencs que no érem membres de l'AJELC. Vaig publicar el relat Metro Línia 1, posteriorment inclòs en el recull Els amors furtius.



Entrades populars d'aquest blog

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d

Quan la vida s'embolica: Allò de l'avi, novel·la juvenil d'Anna Manso

Què passaria si la persona que més estimes del món fos molt diferent de com te l'imagines? Què passaria si descobrissis que la persona que més estimes del món té una part fosca? Què passaria si aquesta persona hagués fet alguna cosa que convertís la teva vida en un embolic de dimensions còsmiques? L'escriptora Anna Manso entra en la ment del Salva Canoseda, un noi de setze anys que protagonitza en primera persona la novel·la Allò de l'avi , que va guanyar el Premi Gran Angular 2016, un dels premis de major prestigi de la literatura juvenil. El Salva viu com un rei gràcies a l'avi, al que adora. És un fatxenda, poc treballador i poc estudiós. Popular a l'institut, paga als companys perquè li facin deures i treballs. Té una targeta de crèdit que pot fer servir com vulgui. Però alguna cosa amenaça la seva felicitat quan es descobreixen assumptes poc edificants als negocis de l'avi. El Salva es toparà de cop amb la realitat més crua. Una realitat que,

Un somriure a Quatre Vents

El cicle de visites a les escoles es va acabant quan tenim a tocar el final de curs i la primavera es retira lentament. He arribat a l'estació de tren de Granollers - Canovelles i, mentre espero l'Elena, d'Animallibres, cerco inútilment un lloc per prendre un cafè amb llet. Pel camí cap a l' Escola Quatre Vents anem parlant de la reutilització o socialització del llibre literari a les escoles. Els escriptors ens hem pronunciat repetidament en contra d'aquesta pràctica que lesiona els nostres drets i que considerem que no és una bona eina pedagògica. Finalment hem començat a mobilitzar-nos. Aviat parlaré a bastament d'aquest tema. En Pere, el mestre, em presenta als alumnes de la classe de cinquè, un grup tan divers que em sembla que he de fer una intervenció davant l'assemblea general de les Nacions Unides. La fotografia parla per si sola. Els nens han llegit El somriure de la Natàlia i han arribat a classe carregats de preguntes. Hem parlat de co