Passa al contingut principal

El llibre segons el poble. Refranys (1)

La saviesa popular sobre els llibres és molt rica, com ho és en general per a qualsevol qüestió que afecti la vida de les persones. De tant en tant, aniré posant alguns refranys. Hi ha que en parlen bé, i hi ha que no en parlen bé.


  • Els llibres són mestres que no renyen i amics que no demanen
  • Un llibre és el millor amic i el pitjor enemic
  • Un llibre, és el millor amic, si l'entens, però maleït sia si no l'entens.
  • Al qui llegeix molts llibres sempre li queda alguna cosa
  • Per al qui sap ben llegir, un bon llibre cura una malaltia.
  • Dormir engreixa, menjar atipa, i llegir aplica.
  • Armes, llibres i diners, si no els sap manejar no valen res.
  • Llibres i papers, si no els saps entendre no valen res
  • Els llibres reprenen i no castiguen
  • En el llibre petit hi ha la bona sentència
  • Llibre llegit, consell pres
  • De llibres i de diners, savis i rics sempre en volen més
  • No tothom que tracta amb llibres es fa savi
  • Tant hi ha ases amb lletres com sense lletres
  • Qui només llegeix un llibre, no sap més que una cançó
  • No bossa buida, ni gresol apagat, ni llibre tancat
  • Llibre tancat no treu trellat
  • Del llibre vell el bon consell
  • Llibres i vins els més vells son els més fins
  • Llibre massa nou, poc llegit
  • El llibre mai es desdirà del que t'ha dit
  • Llibre deixat, perdut o estripat
  • Llibre deixat, llibre no tornat
  • Llibre que deixaràs, llibre que perdràs
  • Quedar-se un llibre deixat no és pecat
  • Bona taula, bon llibre i bona companyia, fan passar bé el dia

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d

Quan la vida s'embolica: Allò de l'avi, novel·la juvenil d'Anna Manso

Què passaria si la persona que més estimes del món fos molt diferent de com te l'imagines? Què passaria si descobrissis que la persona que més estimes del món té una part fosca? Què passaria si aquesta persona hagués fet alguna cosa que convertís la teva vida en un embolic de dimensions còsmiques? L'escriptora Anna Manso entra en la ment del Salva Canoseda, un noi de setze anys que protagonitza en primera persona la novel·la Allò de l'avi , que va guanyar el Premi Gran Angular 2016, un dels premis de major prestigi de la literatura juvenil. El Salva viu com un rei gràcies a l'avi, al que adora. És un fatxenda, poc treballador i poc estudiós. Popular a l'institut, paga als companys perquè li facin deures i treballs. Té una targeta de crèdit que pot fer servir com vulgui. Però alguna cosa amenaça la seva felicitat quan es descobreixen assumptes poc edificants als negocis de l'avi. El Salva es toparà de cop amb la realitat més crua. Una realitat que,

Un somriure a Quatre Vents

El cicle de visites a les escoles es va acabant quan tenim a tocar el final de curs i la primavera es retira lentament. He arribat a l'estació de tren de Granollers - Canovelles i, mentre espero l'Elena, d'Animallibres, cerco inútilment un lloc per prendre un cafè amb llet. Pel camí cap a l' Escola Quatre Vents anem parlant de la reutilització o socialització del llibre literari a les escoles. Els escriptors ens hem pronunciat repetidament en contra d'aquesta pràctica que lesiona els nostres drets i que considerem que no és una bona eina pedagògica. Finalment hem començat a mobilitzar-nos. Aviat parlaré a bastament d'aquest tema. En Pere, el mestre, em presenta als alumnes de la classe de cinquè, un grup tan divers que em sembla que he de fer una intervenció davant l'assemblea general de les Nacions Unides. La fotografia parla per si sola. Els nens han llegit El somriure de la Natàlia i han arribat a classe carregats de preguntes. Hem parlat de co