divendres, 20 de gener de 2017

Xala, va!, d'Anna Fité. Una novel·la de lectura àgil i emocions intenses

Us agrada cantar? A mi sí, molt, però a casa no em deixen. Ni a la dutxa! Les persones properes, mai no m'han deixat cantar. Dec ser bastant dolent. Tenia tan clar que la meva oïda musical era un desastre, que en classe de música a l'Institut del Teatre, quan era un adolescent somniador (n'han passat molts anys d'això), li vaig dir al professor que era impossible treure rendiment de mi en aquest aspecte. Aquell senyor, que es deia Arrizabalaga, ho recordaré sempre, em va fer diverses proves i em va dir que jo tenia bona oïda i bon sentit musical, però que calia educar-los. No ho vaig fer perquè el meu pare deia que la música era cosa de nenes i no em va deixar estudiar. De manera que tota la vida he seguit sent un desastre i ningú no em deixa cantar.

Això és tot el contrari del que els hi passa a les protagonistes de Xala, va! Càsting d'estrelles, una novel·la juvenil de l'Anna Fité publicada per La Galera. A elles els agrada cantar i les deixen cantar i fins i tot estudien música.

Un grup de noies joves es presenten al càsting que farà el grup musical Xala, va! perquè ha arribat el moment de canviar les cantants. La idea se sembla molt a la del Grup Macedònia on fan canvis generacionals de cantants quan consideren que són prou grans per al públic preadolescent. La Cinta i la Jana són íntimes amigues i s'animen mútuament. En Joël se'n fum perquè només s'interessa per  la música clàssica. Les cantants que deixen el grup volen acabar la temporada amb un concert solidari que no agrada a la gerent. I un altre grup de noies volen recaptar diners per pagar el viatge cap a Barcelona a una mare que viu a l'Àfrica, cas que la seva filla sigui una de les escollides.

A partir d'aquests elements argumentals, l'autora desenvolupa un text de lectura àgil i emocions intenses tot convidant el lector a reflexionar sobre diverses qüestions ja siguin de tipus cultural, ja siguin sobre aspectes concrets de la condició humana.

Pel que fa a l'aspecte cultural, l'Anna Fité introdueix un element de confrontació, que farà que cada lector prengui partit per un o altre personatge fins arribar a un final sorprenent. El debat es centra entre els partidaris de la música clàssica i els partidaris de la música moderna o de la música pop. L'adolescència és propícia al radicalisme en aquest aspecte. Les adolescents enamorades del Justin Bieber no volen saber res d'altres cantants o d'altres músiques. I això no obstant, quan aquestes noies es fan adultes, potser els segueix agradant el Justin, com a mi m'agrada la Janis Joplin, però són capaces d'acceptar que la música és un art sublim i que no importa el gènere, l'estil o l'intèrpret sempre que estigui ben feta i ben interpretada. Una altra cosa, són els gustos o les tendències personals.

Amb el final sorprenent de la novel·la, l'autora li diu als joves lectors que la música, i jo crec que també altres arts, ens pot fer treure el més profund i més pregonament amagat del nostre esperit. La música arriba al centre de l'ànima a través de les mines del cor. Ens ajuda a trobar-nos a nosaltres mateixos i ens fa transcendir.

Pel que fa a l'aspecte que he denominat de la condició humana, em refereixo a la trama de relacions entres els protagonistes. L'amistat de dues noies es posa en perill per l'ambició desmesurada d'una d'elles. Truca a la porta de lector i li demana que consideri si val la pena passar per damunt de tot i fins i tot trair l'amistat per aconseguir els teus desitjos. Aquesta trama és molt emotiva i ens mostra uns personatges molt complets i complexos, com som les persones en la nostra vida quotidiana tot i que no ens adonem fins que ens hem d'enfrontar a fets que ens posen a prova.

La trama principal es completa amb altres trames secundàries que donen pes narratiu al text, com ara les relacions familiars, l'especial complicitat amb els avis, en aquest cas una àvia, l'amor, la solidaritat o els interessos de grup, que adquireixen personalitat pròpia per damunt dels individus que el conformen.

Una novel·la, per tant, molt interessant per als lectors adolescents, que no els deixarà indiferents, i que podran llegir gairebé d'una tirada perquè té un ritme àgil amanit de tant en tant amb pessics d'humor.

Anna Fité Salvans (Sabadell, 1958) És periodista, guionista i autora teatral. Ha escrit guions per a Barri Sèsam, Los Lunnis, Leonart (TVE) i ha participat en documentals i programes de ficció com Nissaga de Poder o El cor de la ciutat (TV3). Ha escrit diferents espectacles per a públic familiar, entre els quals Dodie i els dàlmates (2009) o Zoomwatts, conte musical per a emocionautes (2012), conte musical creat amb el músic Saki Guillem. A partir d'aquest espectacle ha escrit la novel·la Zoomwatts!!!, que ja va per la tercera edició. És autora de les cantates següents: El tren de les cançons (1996), No sé el teu nom (amb música de Toni Xuclà, 1997), El músic eixelebrat (1999), Un rei per a Bretanya (2000) i La mare dels ous! (2009). 


Com a membre de a la Joventut de la Faràndula, va començar escrivint obres de teatre juvenil primerenques (Blancaneus i la reina Vanitosa, 1989; El somni del petit turquesa, 1992). Més endavant, va entrar en contacte amb el Moviment Rialles –avui anomenat Xarxa– i col·laborà amb diferents companyies, com ara la companyia de pallassos La Puça (amb Els cavallers del nas vermell), el grup Xirriquiteula (amb Faules) o el Ballet Alèxia (amb El Màgic Traçapoca i tiro perquè em toca). Amb la Xarxa organitzà durant deu anys la Marató de Contes solidaris, al Teatre Romea i al Teatre Nacional de Catalunya.

Ha estat presidenta del GAC (Guionistes Associats de Catalunya) i és patrona de la Fundació Cavall Fort.


2 comentaris:

  1. M'ha fet gràcia la teva introducció amb tu com a cantant.
    Pel que fa a la noveŀla, sembla molt interessant i ja me l'he apuntat.
    Bona ressenya!

    ResponElimina
  2. Sempre que puc intento donar un toc personal a les ressenyes. Gràcies pel teu comentari Shaudin

    ResponElimina