"He mort el llop!" crida el Manelic en un dels moments culminants de Terra Baixa. En Sebastià, l'amo, el llop, simbolitza el mal que acaba de ser extirpat. El llop ja no viu al bosc, és una persona que té poder i l'exerceix amb violència i sense escrúpols. El llop de la caputxeta vermella, de les set cabretes, del tres porquets, representa el mal, però no qualsevol mal, sinó aquell que ataca els més febles.
Teresa Saborit, flamant guanyadora de l'XIè premi 7lletres 2016 convocat pel Centre Municipal de Cultura de Cervera i el Consell Comarcal de La Segarra, ha escrit set relats tot fent servir com a metàfora, la comparança dels set pecats capitals amb el mal que habita al cor dels éssers humans. Malauradament el mal viu amb nosaltres. Els llops ja no viuen als boscos.
Participo en un booktour durant el qual algunes persones comentarem diversos relats del llibre. Comentaré el conte titulat Enveja.
El relat comença amb una cita de La Sireneta, d'Andersen. La Sireneta s'enamora del príncep, però perquè ell l'accepti ha de deixar de ser una sirena i per tant deixar de ser ella mateixa. És el que li passa a la protagonista del relat.
La protagonista és una noia grassa que es vesteix amb roba poc adequada per a la seva edat. Ella aspira a ser una noia normal. L'atzar fa que caigui a les seves mans uns pantalons texans diverses talles inferiors a la seva i, a partir d'aquell moment, empren una cursa desesperada contra ella mateixa. comença per intentar canviar el seu aspecte amb una dieta ferotge i continua tot destruint qualsevol cosa que li recordi el passat, fins i tot aquelles coses que la fan destacar positivament i que l'omplen espiritualment, com ara la pintura. Intenta caure bé als seus companys, intenta ser una més per no passar desapercebuda, però els resultats no són els que espera.
El llop, el mal, no és només l'enveja. El relat ens mostra alguns elements pels quals l'enveja ha fet niu al cor de la noia. Intuïm una mare molt controladora, que pressiona la filla fins el punt de provocar-li una baixa autoestima. D'una altra banda, l'autora ens posa de manifest unes relacions socials tòxiques. La jove protagonista pateix bulling a l'institut i alhora està fermament convençuda que si canvia d'imatge i deixa d'interessar-se per la pintura els companys de l'institut, el grup de noies més popular i el noi que li agrada l'acceptaran. Però l'ignoren. És invisible. I això l'enfonsa.
El relat està escrit en present i en primera persona, de manera que aconsegueix un ritme intens. El lector acompanya la noia en cada pas, es desespera amb ella, s'angoixa amb ella, sent vergonya amb ella tot i que no estigui d'acord amb el seu comportament. La lectura no ens deixa indiferents. La Teresa Saborit ha bastit una trama amb certs paral·lelismes amb La Sireneta, però defugint la lectura calmada dels contes a la vora del foc. L'autora s'endinsa en l'actualitat més degradant de la naturalesa humana per oferir-nos un panorama dramàtic al si d'una societat individualista, consumista i fortament competitiva davant del qual hem d'actuar amb fermesa, amb conviccions i amb valors per no deixar-nos destruir.
Teresa Saborit (Gurb, 1984). Escriptora, narradora
oral, especialista en gamificació de projectes literaris, conductora de tallers
de creació literària, màster en creació literària (UPF), màster en gamificació
i narratives transmèdia (IEBS) i membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua
Catalana. És fundadora i dinamitzadora de VullEscriure.cat, web pel foment de
la creació literària en català. Autora del llibre 200 muses(top 10 dels llibres
electrònics més venuts en català a Amazon durant la vigília de Sant Jordi de
2016) i coautora de les antologies El
superheroi esguerrat i altres contes (2016), Temps era temps (2012), Barcelona, t'estimo (2011), Microrelats 10×10 (2006) i Relatsencatalà.com versió 1.0(2005).
La trobareu al seu blog La llibreta vermella (premi al millor blog de creació literària Vila
de Lloret 2016).
El booktour tindrà la propera estació al blog de la Cristina Company
M'encanta com escriu la Teresa Saborit. I és molt enginyosa, com amb la idea de les 200 muses. No dubto que "Els llops ja no viuen als boscos" deu ser ben interessant. Gràcies per la ressenya.
ResponEliminaÉs realment interessant, Shaudin. La seva lectura em va sorprendre gratament
ResponElimina