Passa al contingut principal

La vida és bella. Un fantasma a l'Escola Palau


La vida és bella, sens dubte, malgrat que sempre hi ha dolents que s'entesten a demostrar tot el contrari, que organitzen guerres i expulsen milions de persones de casa seva. I no obstant, a cada instant neix un nen i neix una flor. A cada instant neixen els animals que poblen la terra, i cada dia surt el sol, i bufen els vents i la pluja rega la terra.

A cada instant un nen llegeix un llibre en algun racó del món, i gaudeix amb les aventures escrites, i creix com a persona. De vegades, aquest racó del món és a prop, i el llibre és meu. 

Fa poc vaig visitar l'Escola Palau, de Palau Solità i Plegamans. Els nens havien llegit El capità Barruf i els caçafantasmes. Sovint em pregunten, a totes les escoles que visito, si escric històries de por. I els dic que no, que la por em fa por, i que per això vaig escriure un llibre on hi havia bruixots esbojarrats i un fantasma divertit, que en lloc de tenir un garfi, tenia un plomall, i en lloc de tenir una pota de pal, tenia una pota de plàstic amb uns patins, i un forat a la panxa i cucs a la barba per conversar en moments de soledat.

I anem xerrant de tot el que volen saber sobre els personatges, sobre els seus noms, sobre els escenaris d'Andorra i de les Ílles Balears, sobre les magnífiques il·lustracions de l'Oriol Malet, i quan estem a punt d'acabar, una nena em regala una orquídea i un nen em regala un dossier. I és en aquests moments quan penso que la vida és bella, o no?

És un llibre graciós i molt guay. Lucia.
Hola!!! M'ha agradat molt el llibre que t'has inventat. Era molt divertit. Maia.
El teu llibre és molt divertit i molt maco! M'ha agradat molt perquè és divertit, graciós i emocionant. Héctor.
M'ha agradat molt el llibre perquè el trobo interessant, bonic, una mica realista. Aina Mas
M'ha agradat el llibre èrquè és divertit, emocionant, bonic, sentimental, alegre, de fantasia i molt interessant. Judith Rull
M'ha agradat que el capità Barruf s'enamorés de la doctora Sanautot. Genís Graña.
M'ha agradat molt el llibre perquè m'agraden els pirates, les bruixes i les aventures. Pau Ruiz.
M'ha agradat molt aquest llibre del capità Barruf i els caçafantasmes i és divertit. Alan.
Aquest llibre m'ha agradat molt perquè teniu una imaginació increïble. És divertit. Paula.
M'ha agradat el teu llibre perquè ha estat interessant, divertit i emocionant. Carla Luque.
Hola, m'encanta el teu llibre. És molt divertit i graciós. Oliver.
M'ha agradat el llibre, és molt maco i graciós. chantal.
El llibre m'ha encantat! Dani.
M'ha agradat molt el llibre perquè és molt divertit i hi ha molts dibuixos. Sense signatura.
És un llibre realista, divertit i no és avorrit! Els dibuixos del llibre són molt bonics, dibuixes molt bé. Jackarys. (Ja li diré a l'Oriol Malet)
M'ha agradat molt el llibre perquè és graciós i molt bonic. Lorena Carmona
Hola, m'ha agradat molt el teu llibre. És realista i molt bonic. Oriol Giménez
Com et va vindre al cap el llibre del Capità Barruf i els caçafantasmes? Alex Magí
M'ha agradat molt el llibre perquè la lectura és molt interessant. Lídia Muñoz.
M'ha agradat molt el llibre perquè és molt xulo, maco i m'agraden els protagonistes. Elisabeth Maseda.
El llibre és molt divertit i també és molt graciós. Paul.

I seguia tot un dossier on cada nen descrivia la part del llibre que més li havia agradat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d

Quan la vida s'embolica: Allò de l'avi, novel·la juvenil d'Anna Manso

Què passaria si la persona que més estimes del món fos molt diferent de com te l'imagines? Què passaria si descobrissis que la persona que més estimes del món té una part fosca? Què passaria si aquesta persona hagués fet alguna cosa que convertís la teva vida en un embolic de dimensions còsmiques? L'escriptora Anna Manso entra en la ment del Salva Canoseda, un noi de setze anys que protagonitza en primera persona la novel·la Allò de l'avi , que va guanyar el Premi Gran Angular 2016, un dels premis de major prestigi de la literatura juvenil. El Salva viu com un rei gràcies a l'avi, al que adora. És un fatxenda, poc treballador i poc estudiós. Popular a l'institut, paga als companys perquè li facin deures i treballs. Té una targeta de crèdit que pot fer servir com vulgui. Però alguna cosa amenaça la seva felicitat quan es descobreixen assumptes poc edificants als negocis de l'avi. El Salva es toparà de cop amb la realitat més crua. Una realitat que,

Un somriure a Quatre Vents

El cicle de visites a les escoles es va acabant quan tenim a tocar el final de curs i la primavera es retira lentament. He arribat a l'estació de tren de Granollers - Canovelles i, mentre espero l'Elena, d'Animallibres, cerco inútilment un lloc per prendre un cafè amb llet. Pel camí cap a l' Escola Quatre Vents anem parlant de la reutilització o socialització del llibre literari a les escoles. Els escriptors ens hem pronunciat repetidament en contra d'aquesta pràctica que lesiona els nostres drets i que considerem que no és una bona eina pedagògica. Finalment hem començat a mobilitzar-nos. Aviat parlaré a bastament d'aquest tema. En Pere, el mestre, em presenta als alumnes de la classe de cinquè, un grup tan divers que em sembla que he de fer una intervenció davant l'assemblea general de les Nacions Unides. La fotografia parla per si sola. Els nens han llegit El somriure de la Natàlia i han arribat a classe carregats de preguntes. Hem parlat de co