Passa al contingut principal

El secret del planeta Moix a l'Escola Mare de Déu de Núria de Barcelona


Arribo al barri del Clot poc abans que comenci la vaga del metro. Per sort tot ha anat bé i, en creuar la Meridiana, decideixo fer un volt tranquil pels carrer dels voltants de l'Escola Mare de Déu de Núria. Em sorpèn trobar una botiga amb el meu cognom, sobretot perquè només hi ha 344 persones a tot Catalunya 344 que el portem, és a dir un 0,05 per mil de la població. Després de fer uns missatges als meus cossins, em decideixo trucar la porta de l'Escola a la cantonada dels carrers Mallorca i Vidiella.

Espero una estona al vestíbul i de seguida arriba la Montse, la mestra de 6è de Primària. De seguida noto que és una dona molt activa, enamorada de la seva feina. Anem pujant escales i em va explicant com estant canviant la imatge amb la col·laboració de tot l'alumnat. Han començat per la última planta i van baixant. Ens trobem amb unes parets solidàries, plenes de mans de tots els colors, i arribem a l'aula de 6è. Els nens i les nenes han llegit El secret del planeta Moix, em reben amb un somriure gran i els ulls plens de llum, la mateixa llum que veig cada dia quan passo els dits lentament pels lloms dels llibres que he escrit, la mateixa llum que em serveix cada dia una safata plena de la màgia d'escriure.

La Montse em presenta i, abans que acabi de fer-ho, ja hi ha un munt de mans aixecades. La trobada és intensa, les preguntes es succeixen sense aturador. Xerrem durant força més d'una hora i encara seguiríem.

Em pregunten sobre la inspiració, sobre el procés d'escriptura, sobre mitologia, sobre els noms dels personatges i d'alguns habitants del planeta Moix, noms que he tret de paraules llatines, gregues i angleses. Volen saber què llegeixo, quines són les meves aficions, per què escric i on escric. I parlem del valor de la biblioteca personal, del valor de la lectura en la formació emocional. Els dic que m'encanta el teatre i els recomano llegir algún llibre de Roal Dahl en homenatge al centenari del seu naixement. Els mostro el que estic llegint GAG. El Gran Amic Gegant. Explica la història d'un gegant bo que col·lecciona somnis. Aprofito per dir-los que sempre porto un llibre al damunt i que aprofito qualsevol moment per llegir. I els dic que m'encanta el teatre.

I al final fem una sessió de signatures. Els nens i les nenes s'acosten a la taula amb un somriure encara més ampli que al principi.

I una nena diu que a la biblioteca tenen el llibre signat per mi. I és que fa tres anys, els alumnes de 4t van llegir un altre llibre meu i la mestra em va portar alguns altres llibres per dedicar a l'escola.

La Montse m'acompanya a la porta. Ens acomiadem amb la complicitat d'haver compartit una jornada enriquidora. Quan surto al carrer, marxo tot pensant que experiències com aquesta són les que m'animen a seguir escrivint cada dia literatura infantil i juvenil.

Aquí teniu l'enllaç que els alumnes de 6è han fet: Ens visita Rodolfo del Hoyo

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d

Quan la vida s'embolica: Allò de l'avi, novel·la juvenil d'Anna Manso

Què passaria si la persona que més estimes del món fos molt diferent de com te l'imagines? Què passaria si descobrissis que la persona que més estimes del món té una part fosca? Què passaria si aquesta persona hagués fet alguna cosa que convertís la teva vida en un embolic de dimensions còsmiques? L'escriptora Anna Manso entra en la ment del Salva Canoseda, un noi de setze anys que protagonitza en primera persona la novel·la Allò de l'avi , que va guanyar el Premi Gran Angular 2016, un dels premis de major prestigi de la literatura juvenil. El Salva viu com un rei gràcies a l'avi, al que adora. És un fatxenda, poc treballador i poc estudiós. Popular a l'institut, paga als companys perquè li facin deures i treballs. Té una targeta de crèdit que pot fer servir com vulgui. Però alguna cosa amenaça la seva felicitat quan es descobreixen assumptes poc edificants als negocis de l'avi. El Salva es toparà de cop amb la realitat més crua. Una realitat que,

Un somriure a Quatre Vents

El cicle de visites a les escoles es va acabant quan tenim a tocar el final de curs i la primavera es retira lentament. He arribat a l'estació de tren de Granollers - Canovelles i, mentre espero l'Elena, d'Animallibres, cerco inútilment un lloc per prendre un cafè amb llet. Pel camí cap a l' Escola Quatre Vents anem parlant de la reutilització o socialització del llibre literari a les escoles. Els escriptors ens hem pronunciat repetidament en contra d'aquesta pràctica que lesiona els nostres drets i que considerem que no és una bona eina pedagògica. Finalment hem començat a mobilitzar-nos. Aviat parlaré a bastament d'aquest tema. En Pere, el mestre, em presenta als alumnes de la classe de cinquè, un grup tan divers que em sembla que he de fer una intervenció davant l'assemblea general de les Nacions Unides. La fotografia parla per si sola. Els nens han llegit El somriure de la Natàlia i han arribat a classe carregats de preguntes. Hem parlat de co