diumenge, 7 de febrer de 2016

El secret del planeta Moix a l'Escola Mare de Déu de Núria de Barcelona


Arribo al barri del Clot poc abans que comenci la vaga del metro. Per sort tot ha anat bé i, en creuar la Meridiana, decideixo fer un volt tranquil pels carrer dels voltants de l'Escola Mare de Déu de Núria. Em sorpèn trobar una botiga amb el meu cognom, sobretot perquè només hi ha 344 persones a tot Catalunya 344 que el portem, és a dir un 0,05 per mil de la població. Després de fer uns missatges als meus cossins, em decideixo trucar la porta de l'Escola a la cantonada dels carrers Mallorca i Vidiella.

Espero una estona al vestíbul i de seguida arriba la Montse, la mestra de 6è de Primària. De seguida noto que és una dona molt activa, enamorada de la seva feina. Anem pujant escales i em va explicant com estant canviant la imatge amb la col·laboració de tot l'alumnat. Han començat per la última planta i van baixant. Ens trobem amb unes parets solidàries, plenes de mans de tots els colors, i arribem a l'aula de 6è. Els nens i les nenes han llegit El secret del planeta Moix, em reben amb un somriure gran i els ulls plens de llum, la mateixa llum que veig cada dia quan passo els dits lentament pels lloms dels llibres que he escrit, la mateixa llum que em serveix cada dia una safata plena de la màgia d'escriure.

La Montse em presenta i, abans que acabi de fer-ho, ja hi ha un munt de mans aixecades. La trobada és intensa, les preguntes es succeixen sense aturador. Xerrem durant força més d'una hora i encara seguiríem.

Em pregunten sobre la inspiració, sobre el procés d'escriptura, sobre mitologia, sobre els noms dels personatges i d'alguns habitants del planeta Moix, noms que he tret de paraules llatines, gregues i angleses. Volen saber què llegeixo, quines són les meves aficions, per què escric i on escric. I parlem del valor de la biblioteca personal, del valor de la lectura en la formació emocional. Els dic que m'encanta el teatre i els recomano llegir algún llibre de Roal Dahl en homenatge al centenari del seu naixement. Els mostro el que estic llegint GAG. El Gran Amic Gegant. Explica la història d'un gegant bo que col·lecciona somnis. Aprofito per dir-los que sempre porto un llibre al damunt i que aprofito qualsevol moment per llegir. I els dic que m'encanta el teatre.

I al final fem una sessió de signatures. Els nens i les nenes s'acosten a la taula amb un somriure encara més ampli que al principi.

I una nena diu que a la biblioteca tenen el llibre signat per mi. I és que fa tres anys, els alumnes de 4t van llegir un altre llibre meu i la mestra em va portar alguns altres llibres per dedicar a l'escola.

La Montse m'acompanya a la porta. Ens acomiadem amb la complicitat d'haver compartit una jornada enriquidora. Quan surto al carrer, marxo tot pensant que experiències com aquesta són les que m'animen a seguir escrivint cada dia literatura infantil i juvenil.

Aquí teniu l'enllaç que els alumnes de 6è han fet: Ens visita Rodolfo del Hoyo

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada