Passa al contingut principal

El secret del planeta Moix a l'Escola Sant Just de Santa Coloma de Gramenet


Aquest curs he participat en un club de lectura que ha organitzat l'Escola Sant Just, de Santa Coloma de Gramenet, amb els seus alumnes. La primera trobada vam fer-la a l'octubre amb els alumnes de 3r de primària, que el curs 2012/2013 havien escrit un conte dintre del projecte Roda de Contes, que impulsa el Centre de Recursos Pedagògics. Es tractava de comentar l'experiència entre escriptors. La segona trobada la vam fer el mes de febrer per parlar del llibre Setze contes divertits i dos de seriosos, del meu amic Joan de Déu Prats, amb els alumnes de 4t de primària. La tercera i quarta trobada les hem fet aquest mes d'abril. Amb els alumnes de 5è de primària hem parlat del llibre 35 quilos d'esperança, de l'escriptora francesa Anna Gavalda. Finalment, amb els alumnes de 6è de primària hem parlat del meu llibre El secret del planeta Moix, en aquest cas dintre del programa Lletres a les Aules, de la Institució de les Lletres Catalanes.

El secret del planeta Moix és el primer llibre que vaig escriures per a nens i nenes, aquesta tardor farà 15 anys que va sortir publicat i encara està molt viu. Em sento molt orgullós d'aquest llibre perquè em va obrir les portes d'una literatura, la infantil i juvenil, que mai no hauria pensat que m'arribaria a agradar tant. Vam parlar de la formació de les paraules, de com unes llengües influeixen en altres, dels valors de la cooperació i l'esforç així com del respecte a la individualitat. Tots som únics i especials, però tothom necessita el suport dels altres. Tothom dóna a la societat el que pot alhora que rep de la societat recursos i serveis. Vam parlar també de la mitologia i de les ensenyances que trobem en els mites, com ara el d'Ariadna i el laberint, del qual tracto en el llibre.
Ariadna era filla de Minos, rei de Creta. Minos tenia tancat en un laberint el Minotaure, un monstre amb cos d'hiome i cap de brau, que s'alimentava de carn humana. Durant anys el rei Egeu d'Atenes, vençut per Minos, havia d'enviar joves que servirien d'aliment per al monstre, fins que el príncep Teseu va decidir que aniria en una de les expedicions i acabaria amb el monstre. Teseu va enamorar la princesa Ariadna i li va prometre que es casaria amb ella si li ensenyava com sortir del laberint després de matar el Minotaure. L'Ariadna li va donar un cabdell de llana que hauria d'anar deslligant per marcar el camí. Un cop mort el Minotaure, Teseu es va dur l'Ariadna en el seu vaixell, operò la va abandonar a l'illa de Naxos, on va ser trobada per Dionisos, que es va casar amb ella i la va fer deesa.

Sempre explico que Minos era un dictador que tenia atemorit el poble amb el Minotaure, que en altres règims dictatorials seria l'exèrcit i la policia. El Minotaure menja joves, que són la metàfora del futur. Les dictadures, doncs, són enemigues del progrés. Teseu simbolitza el polític que no acompleix les seves promeses i Dionisos seria el polític honest. Evidentment, aquesta és una explicació que a mi em resulta molt interessant, però si estudiem l'evolució de cada mite potser l'explicaríem d'una altra manera, ja que Dionisos era el deu de la festa.



Finalment, amb els alumnes de 5è de primària vam parlar del llibre 35 quilos d'esperança, de l'autora francesa, Anna Gavalda. Hem parlat del valor dels estudis i dels oficis. La societat necessita metges, advocats, químics, enginyers o arquitectes, però també necessita electricistes, manyans, fusters, perruquers o mecànics. Hem parlat també de la relació entre pares i fills i entre avis i fills, i també de lluitar per allò que ens agrada, per tenir el futur que volem i no el que volen uns altres, com el protagonista del llibre, a qui agrada poc estudiar, però molt fer coses amb les mans.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d

Quan la vida s'embolica: Allò de l'avi, novel·la juvenil d'Anna Manso

Què passaria si la persona que més estimes del món fos molt diferent de com te l'imagines? Què passaria si descobrissis que la persona que més estimes del món té una part fosca? Què passaria si aquesta persona hagués fet alguna cosa que convertís la teva vida en un embolic de dimensions còsmiques? L'escriptora Anna Manso entra en la ment del Salva Canoseda, un noi de setze anys que protagonitza en primera persona la novel·la Allò de l'avi , que va guanyar el Premi Gran Angular 2016, un dels premis de major prestigi de la literatura juvenil. El Salva viu com un rei gràcies a l'avi, al que adora. És un fatxenda, poc treballador i poc estudiós. Popular a l'institut, paga als companys perquè li facin deures i treballs. Té una targeta de crèdit que pot fer servir com vulgui. Però alguna cosa amenaça la seva felicitat quan es descobreixen assumptes poc edificants als negocis de l'avi. El Salva es toparà de cop amb la realitat més crua. Una realitat que,

Un somriure a Quatre Vents

El cicle de visites a les escoles es va acabant quan tenim a tocar el final de curs i la primavera es retira lentament. He arribat a l'estació de tren de Granollers - Canovelles i, mentre espero l'Elena, d'Animallibres, cerco inútilment un lloc per prendre un cafè amb llet. Pel camí cap a l' Escola Quatre Vents anem parlant de la reutilització o socialització del llibre literari a les escoles. Els escriptors ens hem pronunciat repetidament en contra d'aquesta pràctica que lesiona els nostres drets i que considerem que no és una bona eina pedagògica. Finalment hem començat a mobilitzar-nos. Aviat parlaré a bastament d'aquest tema. En Pere, el mestre, em presenta als alumnes de la classe de cinquè, un grup tan divers que em sembla que he de fer una intervenció davant l'assemblea general de les Nacions Unides. La fotografia parla per si sola. Els nens han llegit El somriure de la Natàlia i han arribat a classe carregats de preguntes. Hem parlat de co