dimarts, 24 de febrer de 2015

Un pingüí damunt del televisor a l'institut Vinyes Velles

Per cinquè any consecutiu he visitat l'Institut Vinyes Velles, de Montornès del Vallès, i ho he fet dins del programa Lletres a les aules, de la Institució de les Lletres Catalanes, per parlar del meu llibre Un pingüí damunt del televisor.

La trobada amb els alumnes de segon d'ESO ha esat molt interessant per la varietat i l'interès de les preguntes que m'han fet. Abans de les sessions, la seva professora, la Carol Carrillo, a qui vull felicitar pel magnífic treball de lectura que va preparar, em va mostrar diversos dossiers que havien fet els joves i les joves, a més de diverses activitats interactives sobre els personatges i les seves relacions així com sobre els espais on succeeix la trama.

La novel·la té com a tema central la recuperació de la memòria democràtica, de la dignitat d'un bon home. Una història de reconeixement i desgreuge que parteix de fets reals. Però els protagonistes són uns joves, i unes joves entre els quals creix l'amistat i l'amor. 

He tingut oportunitat de parlar de la memòria democràtica i de la recuperació de la dignitat de tots aquells que van ser represaliats pel franquisme. Als joves d'avui els costa molt imaginar un món tan fosc i inhumà, però és convenient que coneguin aquesta realitat, no tan llunyana, de les dictadures per a la seva formació democràtica i pel respecte als altres, a la diversitat d'idees, d'opinions i de creences.

Vam parlar també de l'amor i dels dubtes. Els personatges principals són uns joves a qui els preocupa el futur, el treball, els estudis, però també l'amistat i l'amor. Uns mons on de vegades tenim les coses clares, però on sovint tenim grans dubtes. El dubte és bo perquè ens ajuda a comparar i a prendre decisions.

Vàrem parlar també de la meva dedicació a la literatura, de la meva manera d'escriure i de la meva manera de construir un text. I els vaig dir que els autors corregim molt i que una feina important al corregir és treballar el text literari com un art. Els vaig posar l'exemple de La plaça del diamant, de Mercè Rodoreda. En un moment donat, cap al final de la novel·la, la protagonista, la Colometa, corre angoixada i abatuda pels carrers de Gràcia. Ha plogut i contempla petits tolls d'aigua al terra. Se li fa la imatge que a cada toll es reflecteix el cel sencer. El cel, tan gran dins un toll tan petit, i això li dóna forces perquè ella es veu molt petita davant el món, i la imatge del toll que reflecteix el cel infinit li fa pensar que ella també té dintre seu tota la força del món per enfrontar-se a la vida. Aquestes metàfores, aquestes figures retòriques, aquestes imatges són les que diferencien una obra d'art, un text literari, d'un text qualsevol.
Amb la professora Carol Carrillo

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada