Passa al contingut principal

Ricard Mirabete




Radar
A Lluís Calvo

L'altre enlloc d'on vas partir. Era un record.
Era una nit de coloms marcats a la grava
del pont romà. en un carrer en què les passes
escollien el marge dret del Mèder, cap a la
carretera de Prats. Lliscaves els pues en tolls
d'aigua i essències vaporoses. Caminaves
sense avançar gaire, de dret al fons de contes
d'altres a la matinada. L'onada de nit et duia
però seguies immòbil. Vas pensar
que una melodia estranya i quasi asiàtica,
que provenia qui sap si d'aquell restaurant,
t'ennuegava, amb les cartes astrals,
el despit fumós. Recorries aquella corba de pedra
cada vegada més a prop del riu. Fumaves. Encenies
els segons però res cremava en tu. Fumaves. Tenies
una solució d'entre totes les impossibles. Tenies
boca i oïda disposats per tal d'escoltar les ones
del RADAR. Aquell altre enlloc on arribaves.
(Radar, 2012)

Antic camí de Taradell
A Elena Solís

Ara veig créixer el sol
com un toll d'infinit
a les mans blanques i fredes.
Transito pels camps glaçats
on el vent s'hi remou plàcid.
El moviment dels peus,
la direcció única d'un estol
de llunyanies que abasto
a cops de pedal, damunt rodes
de plàstic metàl·lic, a bord
de la mercuriana bicicleta.
Tot en mi és tan sols un raig
que passa, que crema, que lluu.
(Radar, 2012)

Trajectòria tancada
A Oriol Osan

Hi ha una plana de boira
que baixa pel turó.
On la nit? La línia blava
del cel era esborrada dels prats inferiors.
On la matèria? El roig dels núvols
cremava lluny, en indrets fronterers.
Era el foc antic de la memòria
que llepava les ungles de la intensitat.
Aquesta és la trajectòria de l'ombra,
la sal, el pou. El sentit clos.
Tu i jo, en mons d'emergència
somorts, en l'aire. Tu i jo,
en l'aire germans.
(Radar, 2012)

Aparcament estranger

La gent ha creat aquest espai.
Algú vigila les places buides,
regula el trànsit nocturn
al costat d'un sex-shop blanc.
Estableix un preu: 10 Euros per nit.
Podràs dormir en un cotxe casa.
Podràs passar-hi nit i febre, anònim.
L'endemà algú recull allò que deixis.
L'endemà desinfecta l'urna que ara ocupes:
Tingues un viatge llarg i tingues cura
de tot el material que usis
per gelar-te l'esma, l'estrangera.
(Les ciutats ocasionals, 2009)

Tot el silenci
dels carrers sense lluna
i de la pedra roent de la plaça
és al contorn de les meves passes.

La boira i les fumeres de la carena
amaguen les ombres dels difunts
de la ciutat.

Ja queden lluny
els tambors de la guerra,
i als carrers de cendra
hi ha rastres de sang mastegada:
enllà del mur,
els orfes morts coberts de flors de foc.
(Última ronda, 1999)

Ricard Mirabete Yscla. Nascut a Barcelona, 1971. Llicenciat en Filologia  Catalana per la Universistat Autònoma de Barcelona. Ha publicat els llibres de poesia Última ronda (1999), premi amadeu Oller; La gran baixada (2004); Les ciutats ocasionals (2009), premi Òmnium Cultural del Vallès Oriental; Radar (2012) i, juntament amb David Caño, De Penitents a Desemparats (com dos carrer de Barna) (2014).
Ha exercit la crítica literària i musical en la darrera etapa de la rebvista d'excepcions Benzina. Actualment col·labora amb El Punt Avui, Poetari i Núvol, el digital de cultura. També escriu al seu bloc Última ronda.

Comentaris

  1. Un bon tast de la poesia de Ricard Mirabete!
    Salutacions afectuoses per a tots dos.

    ResponElimina
  2. Gràcies, Rodolfo i Teresa! És un plaer la poesia compartida. Salutacions! Ricard

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d

Quan la vida s'embolica: Allò de l'avi, novel·la juvenil d'Anna Manso

Què passaria si la persona que més estimes del món fos molt diferent de com te l'imagines? Què passaria si descobrissis que la persona que més estimes del món té una part fosca? Què passaria si aquesta persona hagués fet alguna cosa que convertís la teva vida en un embolic de dimensions còsmiques? L'escriptora Anna Manso entra en la ment del Salva Canoseda, un noi de setze anys que protagonitza en primera persona la novel·la Allò de l'avi , que va guanyar el Premi Gran Angular 2016, un dels premis de major prestigi de la literatura juvenil. El Salva viu com un rei gràcies a l'avi, al que adora. És un fatxenda, poc treballador i poc estudiós. Popular a l'institut, paga als companys perquè li facin deures i treballs. Té una targeta de crèdit que pot fer servir com vulgui. Però alguna cosa amenaça la seva felicitat quan es descobreixen assumptes poc edificants als negocis de l'avi. El Salva es toparà de cop amb la realitat més crua. Una realitat que,

Un somriure a Quatre Vents

El cicle de visites a les escoles es va acabant quan tenim a tocar el final de curs i la primavera es retira lentament. He arribat a l'estació de tren de Granollers - Canovelles i, mentre espero l'Elena, d'Animallibres, cerco inútilment un lloc per prendre un cafè amb llet. Pel camí cap a l' Escola Quatre Vents anem parlant de la reutilització o socialització del llibre literari a les escoles. Els escriptors ens hem pronunciat repetidament en contra d'aquesta pràctica que lesiona els nostres drets i que considerem que no és una bona eina pedagògica. Finalment hem començat a mobilitzar-nos. Aviat parlaré a bastament d'aquest tema. En Pere, el mestre, em presenta als alumnes de la classe de cinquè, un grup tan divers que em sembla que he de fer una intervenció davant l'assemblea general de les Nacions Unides. La fotografia parla per si sola. Els nens han llegit El somriure de la Natàlia i han arribat a classe carregats de preguntes. Hem parlat de co