Passa al contingut principal

Amics monstruosos

La Sandra és una nena dolça, afectuosa i molt responsable, però alhora és molt tímida i poruga, "sóc la nena més tímida de l'univers". Per això li costa molt comunicar-se amb les persones del seu entorn i fer amics. Els pares tampoc no la poden ajudar gaire perquè com diu la contracoberta del llibre "són un milió de vegades més joves que els pares dels nens i nenes de la seva edat. Els falta pràctica per arribar a ser uns 'pares professionals' i sempre necessiten que ella els ajudi." Una nit es deperta en sentir una veu que sembla venir d'un altre món. La Sandra s'espanta d'allò més, però a poc a poc anirà fent uns amics a les nits, un gos zombi, un gat mòmia, una tortuga Frankenstein i tres periquites fantasmes. Aquests amics l'ajudaran a superar la seva timidesa.
Mentre passa tot això, el pare perd la feina i es veu obligat a treballar en coses que no li agraden. Tot i així es nega a renunciar a treballar en allò que és la seva autèntica passió, ser mecànic de motos, i lluitarà per aconseguir-ho. El lector viurà les pressions familiars ja que l'avia paterna de la Sandra considera que fer de mecànic no és un ofici com cal i vol que el seu fill faci de venedor de rentadores.
Us estic parlant del llibre Amics monstruosos, que ha escrit l'Anna Manso i ha il·lustrat en Gabriel Salvadó, que ha estat publicat per l'editorial Animallibres en la col·lecció La formiga groga, recomanat per a lectors a partir de 8 anys.
He gaudit molt de la lectura i us el recomano amb entusiasme perquè amb una prosa àgil i plena d'humor i tendresa l'autora tracta el tema de la timidesa, molt important en els nens, ja que els dificulta la comunicació, se senten marginats i els costa molt parlar amb la gent i fer amics la qual cosa contribueix a rebaixar l'autoestima. La Sandra acaba trobant forces dins seu per superar el greu problema que té.
La por a la nit és un altre gran tema que viuen els infants i que fins i tot pot arribar a tenir conseqüencies en la vida adulta si no s'aplica el tractament adeqüat i sobretot si no li prestem importància. La Sandra troba la solució a la por nocturna en la seva imaginació desbordant. Els monstres de la nit seran els seus amics.
Serem espectadors, també, de les relacions familiars i socials dels pares de la Sandra, de vegades conflictives, i de la crua realitat de l'atur. L'Anna Manso, però, ens ho fa fàcil perquè tracta aquests assumptes amb la dosi d'humor i ironia suficient perquè el lector els entengui de manera amable i l'ajudi a crear-se una opinió pròpia.
El llibre està recomanat per a lectors a partir de 8 anys. Els nois i noies s'ho passaran d'allò més bé i de seguida es faran amics de la Sandra, però jo penso que aquest llibre pot ser de gran ajut també per a pares i mestres. Bé i també per a avis, tiets, tietes, cosins, cosines i qui sigui. Tothom s'ho passarà bé. Tothom riurà. Tothom estimarà la Sandra. Tothom s'emocionarà. Tothom aprendrà moltes coses.
Aprendrem a saber què és la timidesa, què és la soledat, què és l'amistat, què és l'amor. L'amor, una energia capaç de moure l'univers.
L'Anna Manso (Barcelona, 1969) és autora de més de trenta llibres per a nois i noies, entre d'altres Leandre, el nen horrible, Una noia N.O.R.M.A.L s'ofereix de cangur i L'últim violí. Escriu guions de cinema i televisió, com ara els guions d'Una mà de contes. També signa la columna del diari Ara "La pitjor mare del món". Des de fa uns mesos també presenta quinzenalment un espai en el programa de TVE2 "Para todos la dos". I fa poc ha estrenat al teatre Romea l'obra "Perduts a la Viquipèdia"
Per a més informació podeu consultar el seu bloc, aquí teniu l'enllaç:  Manso organixeixon

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d

Quan la vida s'embolica: Allò de l'avi, novel·la juvenil d'Anna Manso

Què passaria si la persona que més estimes del món fos molt diferent de com te l'imagines? Què passaria si descobrissis que la persona que més estimes del món té una part fosca? Què passaria si aquesta persona hagués fet alguna cosa que convertís la teva vida en un embolic de dimensions còsmiques? L'escriptora Anna Manso entra en la ment del Salva Canoseda, un noi de setze anys que protagonitza en primera persona la novel·la Allò de l'avi , que va guanyar el Premi Gran Angular 2016, un dels premis de major prestigi de la literatura juvenil. El Salva viu com un rei gràcies a l'avi, al que adora. És un fatxenda, poc treballador i poc estudiós. Popular a l'institut, paga als companys perquè li facin deures i treballs. Té una targeta de crèdit que pot fer servir com vulgui. Però alguna cosa amenaça la seva felicitat quan es descobreixen assumptes poc edificants als negocis de l'avi. El Salva es toparà de cop amb la realitat més crua. Una realitat que,

Un somriure a Quatre Vents

El cicle de visites a les escoles es va acabant quan tenim a tocar el final de curs i la primavera es retira lentament. He arribat a l'estació de tren de Granollers - Canovelles i, mentre espero l'Elena, d'Animallibres, cerco inútilment un lloc per prendre un cafè amb llet. Pel camí cap a l' Escola Quatre Vents anem parlant de la reutilització o socialització del llibre literari a les escoles. Els escriptors ens hem pronunciat repetidament en contra d'aquesta pràctica que lesiona els nostres drets i que considerem que no és una bona eina pedagògica. Finalment hem començat a mobilitzar-nos. Aviat parlaré a bastament d'aquest tema. En Pere, el mestre, em presenta als alumnes de la classe de cinquè, un grup tan divers que em sembla que he de fer una intervenció davant l'assemblea general de les Nacions Unides. La fotografia parla per si sola. Els nens han llegit El somriure de la Natàlia i han arribat a classe carregats de preguntes. Hem parlat de co