Passa al contingut principal

AMALIA SANCHÍS AL CARRER MAJOR

El dia 28 de maig presentarem el poemari d'Amalia Sanchís Fijo mi mirada en las paredes azules. L'acte tindrà lloc a les 19:30 hores a la Llibreria Carrer Major (c. Major, 13, Santa Coloma de Gramenet).
A la solapa del seu llibre, Amalia diu el següent:


Me interesa ver la vida desde y por el arte en general y la poesía en particular, y es en este campo donde desarrollo mi trabajo artístico: la poesía en todas sus manifestaciones y como una forma de expresión y experimentación.
Y en poesía he trabajado –y trabajo- el videoarte, la perfomance, la poesía objetual y visual, las instalaciones y la ciberpoesía.
La poesía es una forma de vida. He publicado 6 libros. Formo parte de 8 antologías. Por lo demás, he fundado dos sellos editoriales: Parnass Ediciones e In-Verso ediciones de poesía. Y antes de eso me dediqué al periodismo.

Els llibres que ha publicat Amalia Sanchís són:
  • He convidat el silenci a passar la tarda amb mi (1996)
  • Basura poética (1998)
  • Poemes d'hivern un capvespre de primavera (2000)
  • Retrato en dos mitades (2001, 2008)
  • He convidat el silenci a passar la tarda amb mi. Petita antologia (2011)
  • Fijo mi mirada en las paredes azules (2013)
 Alguns poemes del darrer llibre:

el dolor es un cuenco vacío
que aflora en mis entrañas
quebrado por un sonido lejano
no puedo llenar el vacío
ni llenar el cuenco

me busco en la tarde
que huele a setas
a hierba mojada
a hojas secas
y amenezco en la piel
de otro tiempo

un beso
tus últimas palabras
y un rumor
de fuego y escarcha
quedó suspendido
como hojas de otoño

hemos vivido
tantas vidas en ésta
que el corazón
se ha ido deshilachando
a cada tramo del camino
y hoy
rescatamos los restos

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d

Quan la vida s'embolica: Allò de l'avi, novel·la juvenil d'Anna Manso

Què passaria si la persona que més estimes del món fos molt diferent de com te l'imagines? Què passaria si descobrissis que la persona que més estimes del món té una part fosca? Què passaria si aquesta persona hagués fet alguna cosa que convertís la teva vida en un embolic de dimensions còsmiques? L'escriptora Anna Manso entra en la ment del Salva Canoseda, un noi de setze anys que protagonitza en primera persona la novel·la Allò de l'avi , que va guanyar el Premi Gran Angular 2016, un dels premis de major prestigi de la literatura juvenil. El Salva viu com un rei gràcies a l'avi, al que adora. És un fatxenda, poc treballador i poc estudiós. Popular a l'institut, paga als companys perquè li facin deures i treballs. Té una targeta de crèdit que pot fer servir com vulgui. Però alguna cosa amenaça la seva felicitat quan es descobreixen assumptes poc edificants als negocis de l'avi. El Salva es toparà de cop amb la realitat més crua. Una realitat que,

Un somriure a Quatre Vents

El cicle de visites a les escoles es va acabant quan tenim a tocar el final de curs i la primavera es retira lentament. He arribat a l'estació de tren de Granollers - Canovelles i, mentre espero l'Elena, d'Animallibres, cerco inútilment un lloc per prendre un cafè amb llet. Pel camí cap a l' Escola Quatre Vents anem parlant de la reutilització o socialització del llibre literari a les escoles. Els escriptors ens hem pronunciat repetidament en contra d'aquesta pràctica que lesiona els nostres drets i que considerem que no és una bona eina pedagògica. Finalment hem començat a mobilitzar-nos. Aviat parlaré a bastament d'aquest tema. En Pere, el mestre, em presenta als alumnes de la classe de cinquè, un grup tan divers que em sembla que he de fer una intervenció davant l'assemblea general de les Nacions Unides. La fotografia parla per si sola. Els nens han llegit El somriure de la Natàlia i han arribat a classe carregats de preguntes. Hem parlat de co