Passa al contingut principal

MISSIÓ TROBAIRITZ!


A finals de novembre, l'escriptora Cinta Arasa va presentar a la Lliberia Abracadabra, de Barcelona, el seu llibre Missió Trobairitz!, editat per Animallibres. Anava acompanyada de Marta Luna, pedagoga, crítica i professora, de l'il·lustrador Ignasi Blanch, del cantautor Josep Tero i de l'editor Joan Vives, a més a més d'un públic que va omplir la llibreria de gom a gom.
Tothom sap que la novel·la històrica és ficció situada en una època concreta i, sovint, a partir d'uns personatges històrics. Des d'aquest punt de vista Missió Trobairitz! seria una novel·la històrica. El que passa és que els protagonistes són gats i això em fa dubtar sobre el gènere. Serà fantasia pura? Us deixaré triar.
La novel·la, adreçada a lectors a partir dels 10 anys, està narrada en primera persona per una gata de cinc mesos que es diu Trobairitz, nom que li ha posat la seva mestressa, una escriptora. Aquest fet li fa recordar una de les seves vides anterior (tothom sap que els gats tenen set vides) i aprofita per parlar-nos de les trobairitz.  Les trobairitz van ser poetes catalanes, valencianes, occitanes i nord-italianes del segle XII. Es coneix força la poesia dels trobadors, però molt poc la de les trobairitz.
En aquella vida anterior la nostra gata viu amb la trobairitz Azalais de Porcairagues que va existir realment i que va viure a Tolosa de Llenguadoc, Occitània. La protagonista, juntament amb altres gats que viuen amb trobairitz pateixen perquè els poemes que escriuen les seves mestresses no són tan coneguts com els dels trobadors i s'empesquen una missió per fer canviar la truita, la Missió Trobairitz!
La novel·la es desenvolupa amb un seguit d'aventures enginyoses i divertides que fan molt amena la lectura del llibre. Tot i que s'hi ubica en una època història i parteix d'un ambient intel·lectual i culte, l'aventura fantàstica que envolta la missió dels gats i l'estil literari de l'autora fan que la lectura sigui molt accessible. La Cinta Arasa fa que sembli molt fàcil el que és molt difícil i que tothom pugui entendre la vida cortesana i popular del segle XII i el món de les trobairitz sense ni adonar-se.
El llibre ens parla d'un seguit de trobairitz i de trobadors reals, ens explica com vivien les dones, que tot i ser nobles, no ho tenien fàcil per sortir de casa. Passem pels mercats, per l'església, per la vida dels joglars, que eren els cantants i músics que difonien els poemes, vivim uns jocs florals, els primers jocs florals de la història. Francament, llegir aquest llibre és tota una delícia.
L'escriptora Cinta Arasa
L'il·lustrador Ignasi Blanch, ha coronat la feina amb uns dibuixos excepcionals que rescata per a les trobairitz el seu caràcter aristocràtic i culte que l'església catòlica havia volgut esborrar tot difonent imatges de dones barroeres perquè no acceptaven el paper dirigent de la dona en la societat i menys en la cultura. En aquest sentit la novel·la és també una reivindicació del paper essencial de la dona en la societat i una denúncia del masclisme predominant al llarg dels segles.
A més a més de Missió Trobairitz!, l'escriptora Cinta Arasa (Tortosa, 1978), ha publicat per als més menuts On és el sol cucafera?, Emergència al país de la màgia, El món dalt d'una sabata, Ja som a l'hivern, La lluna és dolça, Ahmed; Zeineb, la primera enxaneta; i per als lectors adults, Arran de l'Ebre. També ha publicat poemes, contes i relats en llibres col·lectius i revistes especialitzades.
Ha guanyat els premis Joan Cid i Mulet (2004), La Font del Ferro, de Tona (2004), i, darrerament, el Premi Enric Valor 2013 per la novel·la juvenil Vaig fer la maleta un dia de juny, que serà publicada el proper Sant Jordi per Edicions del Bullent.

Comentaris

  1. No havia llegit aquesta ressenya (veig que ja té un any). Sabia que la Cinta havia publicat aquest llibre, però no sabia de què anava; ara que ho sé, vull llegir-lo!!! Em va encantar "Vaig fer la maleta un dia de juny —la vaig ressenyar aquí: https://maiera.wordpress.com/2014/06/29/tot-comenca-amb-una-maleta/ — i de segur que també m'agradarà molt "Missió trobairitz".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies a tots dos. Shaudin, això està fet. Si vols passar-me per privat la teva adreça física, una Trobairitz podrà creuar l'oceà. Petons a tots dos i gràcies una vegada més!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d

Quan la vida s'embolica: Allò de l'avi, novel·la juvenil d'Anna Manso

Què passaria si la persona que més estimes del món fos molt diferent de com te l'imagines? Què passaria si descobrissis que la persona que més estimes del món té una part fosca? Què passaria si aquesta persona hagués fet alguna cosa que convertís la teva vida en un embolic de dimensions còsmiques? L'escriptora Anna Manso entra en la ment del Salva Canoseda, un noi de setze anys que protagonitza en primera persona la novel·la Allò de l'avi , que va guanyar el Premi Gran Angular 2016, un dels premis de major prestigi de la literatura juvenil. El Salva viu com un rei gràcies a l'avi, al que adora. És un fatxenda, poc treballador i poc estudiós. Popular a l'institut, paga als companys perquè li facin deures i treballs. Té una targeta de crèdit que pot fer servir com vulgui. Però alguna cosa amenaça la seva felicitat quan es descobreixen assumptes poc edificants als negocis de l'avi. El Salva es toparà de cop amb la realitat més crua. Una realitat que,

Un somriure a Quatre Vents

El cicle de visites a les escoles es va acabant quan tenim a tocar el final de curs i la primavera es retira lentament. He arribat a l'estació de tren de Granollers - Canovelles i, mentre espero l'Elena, d'Animallibres, cerco inútilment un lloc per prendre un cafè amb llet. Pel camí cap a l' Escola Quatre Vents anem parlant de la reutilització o socialització del llibre literari a les escoles. Els escriptors ens hem pronunciat repetidament en contra d'aquesta pràctica que lesiona els nostres drets i que considerem que no és una bona eina pedagògica. Finalment hem començat a mobilitzar-nos. Aviat parlaré a bastament d'aquest tema. En Pere, el mestre, em presenta als alumnes de la classe de cinquè, un grup tan divers que em sembla que he de fer una intervenció davant l'assemblea general de les Nacions Unides. La fotografia parla per si sola. Els nens han llegit El somriure de la Natàlia i han arribat a classe carregats de preguntes. Hem parlat de co