Passa al contingut principal

"Llegir al metro" al Museu Romàntic de Sitges


Diumenge 17 de novembre, a les 12 del matí, vaig presentar LLEGIR AL METRO, al Museu Romàntic de Sitges de la mà de l'escriptora Vinyet Panyella, poeta excel·lent i actual directora gerent del Consorci del Patrimoni de Sitges (Museus de Sitges), i de l'Àstrid Alemany, representant d'Òmnium Garraf. L'actriu de doblatge Esther Villanueva va posar veu a alguns relats i vam compartir uns altres.

LLEGIR AL METRO és un recull de relats que tenen com a nexe persones que caminen cap a si mateixes. Éssers que a partir d'una situació traumàtica com ara un accident, una malaltia, un trencament familiar o una catàstrofe natural, s'adonen que no són com es pensaven. En diversos relats els personatges s'entrecreuen tot lligant històries i vides en una cruïlla d'emocions i sentiments que els situen als límits de les seves capacitats de reacció.

Àstrid Alemany
M'agrada el relat curt. Des de fa més de 20 anys m'hi he dedicat. La narració curta és un gènere literari menystingut al nostre país. Només hi ha dos autors a qui els lectors segueixen d'una manera regular, i això perquè durant molt temps han gaudit de projecció a la ràdio i la televisió. A la resta ens llegeix poca gent, les editorials no
ens volen i quan ens publiquen perquè hem guanyat un premi no acostumen a fer-ne difusió. Per Sant Jordi va sortir Llegir al metro, obra guanyadora del Premi Recull Joaquim Ruyra de Narració 2012, però no em van programar signatures, ni em van convidar al
Vinyet Panyella
famós esmorzar del Majestic on, per cert, ho vaig veure a la televisió, hi havia moltes persones que no són escriptors. El llibre tampoc no es podia trobar a la Setmana del Llibre Català, ni tan sols en el propi estand de l'editorial. Aquest és el preu que hem de pagar els escriptors que hem optat pel relat curt. No ens queda més remei que anar fent difusió nosaltres mateixos tot demanant als amics que ens donin un cop de mà. Cal dir que el Premi Recull és un dels premis de literatura catalana més antics i que té molt de prestigi. L'han guanyat escriptors com Jaume Cabré, Montserrat Roig, Carme Riera o Maria Mercè Roca i, més recentment, Jaume Benavente o Sílvia Soler.







Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d

Quan la vida s'embolica: Allò de l'avi, novel·la juvenil d'Anna Manso

Què passaria si la persona que més estimes del món fos molt diferent de com te l'imagines? Què passaria si descobrissis que la persona que més estimes del món té una part fosca? Què passaria si aquesta persona hagués fet alguna cosa que convertís la teva vida en un embolic de dimensions còsmiques? L'escriptora Anna Manso entra en la ment del Salva Canoseda, un noi de setze anys que protagonitza en primera persona la novel·la Allò de l'avi , que va guanyar el Premi Gran Angular 2016, un dels premis de major prestigi de la literatura juvenil. El Salva viu com un rei gràcies a l'avi, al que adora. És un fatxenda, poc treballador i poc estudiós. Popular a l'institut, paga als companys perquè li facin deures i treballs. Té una targeta de crèdit que pot fer servir com vulgui. Però alguna cosa amenaça la seva felicitat quan es descobreixen assumptes poc edificants als negocis de l'avi. El Salva es toparà de cop amb la realitat més crua. Una realitat que,

Un somriure a Quatre Vents

El cicle de visites a les escoles es va acabant quan tenim a tocar el final de curs i la primavera es retira lentament. He arribat a l'estació de tren de Granollers - Canovelles i, mentre espero l'Elena, d'Animallibres, cerco inútilment un lloc per prendre un cafè amb llet. Pel camí cap a l' Escola Quatre Vents anem parlant de la reutilització o socialització del llibre literari a les escoles. Els escriptors ens hem pronunciat repetidament en contra d'aquesta pràctica que lesiona els nostres drets i que considerem que no és una bona eina pedagògica. Finalment hem començat a mobilitzar-nos. Aviat parlaré a bastament d'aquest tema. En Pere, el mestre, em presenta als alumnes de la classe de cinquè, un grup tan divers que em sembla que he de fer una intervenció davant l'assemblea general de les Nacions Unides. La fotografia parla per si sola. Els nens han llegit El somriure de la Natàlia i han arribat a classe carregats de preguntes. Hem parlat de co