Passa al contingut principal

L'hort, de Gerardo Vacana

Aquest tríptic està format pels tres primers poemes del llibre L'Orto, de Gerardo Vacana
Psiche e Aurora editore, San Donato Val di Comino, 2008

Maig

I
Maig, mes marià.
Pel rosari ens reunim
a casa de la veïna més gran.
Van dels seixanta als noranta
els nostres anys. Jo amb setanta-cinc
represento la mitja edat.
Tinc la tasca d’ajudar
quan es confonen els misteris
o quan hem superat els deu
avemaria de cada volta.
Acceptem serenament
els límits de l’edat. Preguem
per la fe i la feina per els joves,
pocs i descoratjats,
per la salut i la pau per a tothom.
Portem flors fresques a la Immaculada.
Les agafem dels horts o dels boscos
que ara assetgen la població.
(Són molts els terrenys abandonats
a causa de l'emigració.)

II
Després del rosari fem conversa.
Parlem de diversos temes
tot evitant murmuracions i tafaneries
de comú i tàcit acord.
Lamentem les estretors
degudes a l’augment dels preus,
recordem els anys Trenta o Quaranta
que semblen estar de tornada.
Però tenim la bona sort
de viure en un poble:
encara ens podem alimentar
amb els genuïns productes del camp
i amb els animals criats al corral.

III
Maig, mes de la rosa
i també de les herbes altes i gruixudes,
que agraden a guineus, mosteles i martes:
és més fàcil acostar-se als corrals,
fer massacre de gallines.
(Ràbia i desesperació
en veure-les desaparegudes o mortes.)

6-8 de juny de 2004

Traducció: Rodolfo del Hoyo

Gerardo Vacana, poeta, traductor i assagista, viu a Gallinaro (Frosinone), on va néixer el 28 de febrer de 1929. Es llicencià en Lletres a Florència, amb una tesi sobre Madame de Lafayette. També va estudiar a Lieja (Bèlgica). En el bienni 1953 - 1955 fou assistent d'italià en els liceus de Lió (França), on simultàniament va impartit cursos de literatura italiana. Ha publicat diversos llibres de poesia traduïts a nombroses llengües. Durant deu anys va ocupar càrrecs de responsabilitat en l'administració estatal italiana. Va ser Vicepresident de la província de Frosinone. En 1976 va fundar el Premi Literari "Val di Comino" i en 1993 les Trobades Internacionals de Poesia d'Alvito. Premi Blaise Cendrars 2000 (Neuchâtel, Suïssa)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d

Quan la vida s'embolica: Allò de l'avi, novel·la juvenil d'Anna Manso

Què passaria si la persona que més estimes del món fos molt diferent de com te l'imagines? Què passaria si descobrissis que la persona que més estimes del món té una part fosca? Què passaria si aquesta persona hagués fet alguna cosa que convertís la teva vida en un embolic de dimensions còsmiques? L'escriptora Anna Manso entra en la ment del Salva Canoseda, un noi de setze anys que protagonitza en primera persona la novel·la Allò de l'avi , que va guanyar el Premi Gran Angular 2016, un dels premis de major prestigi de la literatura juvenil. El Salva viu com un rei gràcies a l'avi, al que adora. És un fatxenda, poc treballador i poc estudiós. Popular a l'institut, paga als companys perquè li facin deures i treballs. Té una targeta de crèdit que pot fer servir com vulgui. Però alguna cosa amenaça la seva felicitat quan es descobreixen assumptes poc edificants als negocis de l'avi. El Salva es toparà de cop amb la realitat més crua. Una realitat que,

Un somriure a Quatre Vents

El cicle de visites a les escoles es va acabant quan tenim a tocar el final de curs i la primavera es retira lentament. He arribat a l'estació de tren de Granollers - Canovelles i, mentre espero l'Elena, d'Animallibres, cerco inútilment un lloc per prendre un cafè amb llet. Pel camí cap a l' Escola Quatre Vents anem parlant de la reutilització o socialització del llibre literari a les escoles. Els escriptors ens hem pronunciat repetidament en contra d'aquesta pràctica que lesiona els nostres drets i que considerem que no és una bona eina pedagògica. Finalment hem començat a mobilitzar-nos. Aviat parlaré a bastament d'aquest tema. En Pere, el mestre, em presenta als alumnes de la classe de cinquè, un grup tan divers que em sembla que he de fer una intervenció davant l'assemblea general de les Nacions Unides. La fotografia parla per si sola. Els nens han llegit El somriure de la Natàlia i han arribat a classe carregats de preguntes. Hem parlat de co