Passa al contingut principal

Farandulers, nova estrena d'Alquimistes teatre


El dia 13 de juliol vaig assistir a l'estrena de Farandulers, nova posada en escena d'Alquimistes Teatre. L'espectacle formava part de l'acte inaugural de la Fira Internacional de Teatre Integratiu que s'ha fet per vuitena vegada a Santa Coloma de Gramenet. Tots els grups participants estaven formats bàsicament per persones amb diversitat funcional. Alquimistes Teatre està integrat per persones amb diversos tipus de discapacitat psíquica.

Farandulers tracta d'un grup d'artistes que es veuen tocats per la crisi. De cop i volta es troben a punt de perdre el que més estimen, el teatre. L'obra presenta una gran identificació entre els intèrprets i els seus personatges. Personatges i actors, actors i personatges comparteixen un mateix món, una vida i una passió. Un a un van sortint al llarg de l'espectacle per explicar qui són en la vida real i per què fan teatre, immediatament tornen al seu paper. També està present la crítica als polítics per com estan enfocant la crisi i la seva submissió als dictats dels banquers.

La representació va oferir moments sublims amb un públic absolutament entregat que no va parar de rebre una pluja d'emocions. 

Cal felicitar les directores Francia Gajardo i Verónica Ramírez pel seu excel·lent treball artístic i organitzatiu, ja que han gestionat tota la FITI amb dotze espectacles, dos tallers i una taula rodona. I també cal felicitar els pares i mares que van moure cel i terra per aconseguir finançament per al muntatge i per a tota la FITI.


Farandulers ha estat un gran regal d'aniversari ja que Alquimistes Teatre celebra amb aquesta obra 15 anys als escenaris. Quinze anys fructífers durant els quals van guanyar el primer premi de curts del Festival de Cine de Sant Sebastià l'any 2005 amb el film 2+2= 5.

La cultura, l’art i la creativitat són patrimoni de la humanitat, de tota la humanitat, i, per tant, ningú no pot ser privat d’accedir-hi, de descobrir-lo, de conèixer-lo, de gaudir-ne i de construir-lo.

La creativitat és una facultat de la persona que depèn de la seva sensibilitat, de la manera com percep el món i de la manera que té de construir-lo, de la manera de viure i de la manera com se l’ha ensenyat a viure.

No s’ha de discriminar cap tipus d’expressió ni de llenguatge artístico-creatiu, ni valorar-los segons el tipus de persona que els produeix, sinó que, en tot cas, cal valorar-los.

La cultura, l’art i la creativitat, executats en llibertat, constitueixen, per ells mateixos, un instrument de millora de la vida de les persones i són moltes les possibilitats de desenvolupament que presenten, entre elles, l’accés al treball i a l’exercici professional.

Des de fa molts anys administracions i entitats han dedicat i dediquen grans esforços a favor de la plena autonomia a través del treball. Cal, però, que tots plegats ens preocupem per la plena integració de les persones amb diversitat funcional al món de la cultura, una cultura que esdevé, així, més solidària i més creativa.

Dit això, tots sabem que, tot i les bones intencions, hi ha una àmplia sèrie de prejudicis i actituds que generen obstacles notables per a l’accés a la cultura, l’art i la creativitat a les persones amb diversitat funcional. Cap grup de teatre o de dansa formats per persones cegues, o sordes, o amb paràlisi nerviosa, o amb discapacitat psíquica, no apareix en les programacions habituals dels teatres. Malgrat les dificultats a les quals m'acabo de referir, Alquimistes Teatre ha aconseguit participar en un muntatge de la propera temporada del Teatre Nacional de Catalunya.

Santa Coloma de Gramenet amb el Grup de Teatre Alquimistes i amb la FITI vol obrir les seves portes a tots els espectadors, amics i amants del teatre perquè puguin conèixer millor nous llenguatges escènics i estètics. I també volem obrir un espai de debat i reflexió al voltant de l’art, la diversitat funcional i la integració. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d

Quan la vida s'embolica: Allò de l'avi, novel·la juvenil d'Anna Manso

Què passaria si la persona que més estimes del món fos molt diferent de com te l'imagines? Què passaria si descobrissis que la persona que més estimes del món té una part fosca? Què passaria si aquesta persona hagués fet alguna cosa que convertís la teva vida en un embolic de dimensions còsmiques? L'escriptora Anna Manso entra en la ment del Salva Canoseda, un noi de setze anys que protagonitza en primera persona la novel·la Allò de l'avi , que va guanyar el Premi Gran Angular 2016, un dels premis de major prestigi de la literatura juvenil. El Salva viu com un rei gràcies a l'avi, al que adora. És un fatxenda, poc treballador i poc estudiós. Popular a l'institut, paga als companys perquè li facin deures i treballs. Té una targeta de crèdit que pot fer servir com vulgui. Però alguna cosa amenaça la seva felicitat quan es descobreixen assumptes poc edificants als negocis de l'avi. El Salva es toparà de cop amb la realitat més crua. Una realitat que,

Un somriure a Quatre Vents

El cicle de visites a les escoles es va acabant quan tenim a tocar el final de curs i la primavera es retira lentament. He arribat a l'estació de tren de Granollers - Canovelles i, mentre espero l'Elena, d'Animallibres, cerco inútilment un lloc per prendre un cafè amb llet. Pel camí cap a l' Escola Quatre Vents anem parlant de la reutilització o socialització del llibre literari a les escoles. Els escriptors ens hem pronunciat repetidament en contra d'aquesta pràctica que lesiona els nostres drets i que considerem que no és una bona eina pedagògica. Finalment hem començat a mobilitzar-nos. Aviat parlaré a bastament d'aquest tema. En Pere, el mestre, em presenta als alumnes de la classe de cinquè, un grup tan divers que em sembla que he de fer una intervenció davant l'assemblea general de les Nacions Unides. La fotografia parla per si sola. Els nens han llegit El somriure de la Natàlia i han arribat a classe carregats de preguntes. Hem parlat de co