Passa al contingut principal

Un follet a l'Àgora de Sant Cugat




El Centre d'Estudis Àgora, de Sant Cugat del Vallès, és una de les escoles que visito cada any per conversar amb els alumnes de tercer de primària sobre el llibre La font del cedre. L'Àgora és un centre educatiu on tenen especial estimació per les lletres. Durant la setmana de Sant Jordi organitzen uns Jocs Florals on participa tota la comunitat educativa, pares, mares, alumnes, professores, professors i també antics alumnes. Tots els dies de la setmana reben autores i autors durant l'horari lectiu per fer fòrums amb l'alumnat de tots els cursos.

Els Jocs Florals són el centre i alhora la culminació d'una feina intensa, però feta amb molta il·lusió. En dues ocasions he estat president d'aquests jocs, la qual cosa ha estat per a mi un gran honor.
Dies abans de Sant Jordi un jurat format per pares, mares, professores, professors i un escriptor o escriptora, es reuneix per triar els treballs guanyadors en totes les categories i modalitats. Puc assegurar que les dues vegades m'he trobat amb autèntiques joies literàries, la qual cosa diu molt a favor dels docents, que han sabut estimular la creativitat dels seus alumnes tot traient el millor que hi ha en elles i ells.

Arribat Sant Jordi es fan dues cerimònies que combinen molt bé protocol i emotivitat. La cerimònia del matí és adreçada a l'alumnat fins a quart d'ESO. Un grup de nens i nenes, abillats amb vestits de gala, fa la seva entrada al saló d'actes al pas d'una música cerimoniosa i formen el seguici de la reina dels Jocs. Les noies pujaran a l'escenari per col·laborar en el lliurament dels premis. La cerimònia del vespre es fa a l'Auditori Josep Carreras, un equipament del centre d'extraordinària qualitat on es formen musicalment els alumnes en conveni amb el Conservatori del Liceu. L'acte és adreçat als alumnes de batxillerat, a les mares, als pares i a les professores i als professors, i també als exalumnes. A més a més del lliurament dels premis es fan recitals de poemes i actuacions musicals. Tota una festa de les lletres.

Aquest any, però, vaig anar el dia abans. Mentre esperava que arribessin els alumnes al gimnàs on vam fer les sessions, la professora d'anglès em va dir, mig seriosament, mig en broma, que els catalans ens havíem copiat el Sant Jordi dels anglesos, de quan Menorca va estar sota la corona britànica, però la realitat és que els anglesos van ocupar Menorca el 1708 i la festa de Sant Jordi és molt anterior ja que se celebra a Catalunya des de mitjans del segle XV per mandat de les Corts Catalanes, tot i que des del segle XI era ja una festivitat molt important.

Els nens i les nenes de tercer em van cosir a preguntes sobre La font del cedre. Els vaig explicar que m'havia inspirat en una font de la meva ciutat que es diu La font de l'Alzina i en un grup de persones que es dediquen a recuperar les fonts de quan Santa Coloma de Gramenet era un poble de pagès. Volien saber també per què hi havia posat un follet. I és que m'agraden els follets. En totes les cultures del món hi ha follets, els diem follets, elfs, duendes, genis, esperits, minairons, però tots són de la mateixa natura. En acabar em van obsequiar amb un gran regal, un recull de poemes en català i anglès. Una lectura ben bona i molt estimulant per a aquests dies.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d

Quan la vida s'embolica: Allò de l'avi, novel·la juvenil d'Anna Manso

Què passaria si la persona que més estimes del món fos molt diferent de com te l'imagines? Què passaria si descobrissis que la persona que més estimes del món té una part fosca? Què passaria si aquesta persona hagués fet alguna cosa que convertís la teva vida en un embolic de dimensions còsmiques? L'escriptora Anna Manso entra en la ment del Salva Canoseda, un noi de setze anys que protagonitza en primera persona la novel·la Allò de l'avi , que va guanyar el Premi Gran Angular 2016, un dels premis de major prestigi de la literatura juvenil. El Salva viu com un rei gràcies a l'avi, al que adora. És un fatxenda, poc treballador i poc estudiós. Popular a l'institut, paga als companys perquè li facin deures i treballs. Té una targeta de crèdit que pot fer servir com vulgui. Però alguna cosa amenaça la seva felicitat quan es descobreixen assumptes poc edificants als negocis de l'avi. El Salva es toparà de cop amb la realitat més crua. Una realitat que,

Un somriure a Quatre Vents

El cicle de visites a les escoles es va acabant quan tenim a tocar el final de curs i la primavera es retira lentament. He arribat a l'estació de tren de Granollers - Canovelles i, mentre espero l'Elena, d'Animallibres, cerco inútilment un lloc per prendre un cafè amb llet. Pel camí cap a l' Escola Quatre Vents anem parlant de la reutilització o socialització del llibre literari a les escoles. Els escriptors ens hem pronunciat repetidament en contra d'aquesta pràctica que lesiona els nostres drets i que considerem que no és una bona eina pedagògica. Finalment hem començat a mobilitzar-nos. Aviat parlaré a bastament d'aquest tema. En Pere, el mestre, em presenta als alumnes de la classe de cinquè, un grup tan divers que em sembla que he de fer una intervenció davant l'assemblea general de les Nacions Unides. La fotografia parla per si sola. Els nens han llegit El somriure de la Natàlia i han arribat a classe carregats de preguntes. Hem parlat de co