Passa al contingut principal

L'Escola Tanit, un exemple educatiu

Vaig passar tot un matí a l'Escola Tanit, de Santa Coloma de Gramenet, per fer fòrums amb els alumnes de primària. L'alumnat de tots els cursos havia llegit llibres meus, la qual cosa em feia molt feliç. Vaig tornar per Sant Jordi per participar en el lliurament de premis dels Jocs Florals. El primer que em vaig trobar va ser el mot Benvinguts escrit al terra de l'entrada en 10 o 12 llengües diferents. Tot un preludi del que em trobaria tot seguit. Cada classe em va semblar que era com una assemblea de les Nacions Unides en petit. A gairebé totes les escoles que visito hi ha nens i nenes de diverses cultures, però crec que mai no n'he vist tants en un mateix grup.
El barri del Raval és un dels més humils de la ciutat amb un 33% d'emigrants estrangers, dels quals una bona part del 20% que apareixen a les estadístiques com nascuts a Santa Coloma de Gramenet són també fills d'estrangers. La immensa majoria d'aquests nens no fan vacances perquè les seves famílies no s'ho poden permetre, però a l'Escola Tanit hi ha un equip de mestres fabulós, un equip que ha aconseguit que els pas per l'escola sigui una de les experiències més felices de la vida de les nenes i dels nens del barri. La feina que fa aquest equip mereix tots els elogis i cal ser destacada perquè tothom la conegui.
Em va impressionar la gran preparació dels alumnes, les preguntes en profunditat que feien com a bons periodistes i bons lectors. Els feia moltíssima il·lusió tenir-me entre ells, però no sé si sabien que per a mi era un gran honor compartir amb ells unes hores de la meva vida. Xerrar amb els lectors és una de les activitats que dóna sentit a la vida dels escriptors, xerrar amb els lectors de la meva ciutat, encara més, però xerrar amb els lectors de l'Escola Tanit em va aportar molta riquesa intel·lectual i emocional. Hauríeu de veure aquelles nenes i aquells nens tan amics a pesar de ser tan diferents, agermanats per una llengua que els ha acollit com a fills seus.
Parlaven un català perfecte, millor que el meu, que sóc fill de manxec i extremenya  I també dominaven el castellà. Aquestes nenes i aquests nens dominen tres i quatre llengües. I són molt rics perquè han establert llaços d'amistat inesborrables entre elles i ells, uns llaços que són autèntics ponts capaços d'unir ribes distants entre cultures diverses.

El lliurament dels premis dels Jocs Florals va ser un acte molt emotiu. Els guanyadors i les guanyadores de cada curs saltaven d'alegria compartida, llegien en un català perfecte coses tan precioses com aquest poema de la Salma, una nena de 8 anys:

Per viure la primavera

Per viure la primavera
s'agafa la lletra P
com papallona, platja, passeig;
després s'agafa una R
com romaní, roses, raïm;
després s'agafa una I
com iglú, Imane, illa;
després s'agafa una M
com mar, margarida, Manal;
després s'agafa una A
com amor, amable, arc de Sant Martí;
després s'agafa una V
com vaca, vacances, Sant Valentí;
després s'agafa una E
com estel, escola, edat;
després s'agafa una R
com roselles, rosa, roca;
després s'agafa una A
com amistat, amor, amic;
després s'ajunten amb amor
sense pressa i sense ràbia
i es fa la poesia de la primavera.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Roc i l'escala de les portes secretes

Sóc de l'opinió que l' Eulàlia Canal està destinada a convertir-se en una clàssica contemporània de la literatura infantil i juvenil catalana. M'encanta tornar a llegir una i altra vegada llibres seus com ara  Un petó de mandarina (premi Barcanova 2007), Un somni dins un mitjó, Un poema a la panxa, La nena que només es va poder endur una cosa, Els fantasmes de casa els avis  o Els fantasmes no truquen a la porta (Premi de la Crítica Serra d'Or 2017), per posar només alguns exemples. El llibre que he llegit més vegades és Roc i l'escala de les portes secretes , publicat a la col·lecció Nandibú , de Pagès editors , amb il·lustracions d' Elena Ferrándiz . L'esquema de l'argument és ben senzill. En Roc es queda uns dies a càrrec d'un veí perquè els pares han marxat a l'Índia per adoptar una nena. En aquest temps descobreix que una nena emigrant i sense papers s'amaga a l'edifici. La denúncia d'un altre veí fa que la policia d

Quan la vida s'embolica: Allò de l'avi, novel·la juvenil d'Anna Manso

Què passaria si la persona que més estimes del món fos molt diferent de com te l'imagines? Què passaria si descobrissis que la persona que més estimes del món té una part fosca? Què passaria si aquesta persona hagués fet alguna cosa que convertís la teva vida en un embolic de dimensions còsmiques? L'escriptora Anna Manso entra en la ment del Salva Canoseda, un noi de setze anys que protagonitza en primera persona la novel·la Allò de l'avi , que va guanyar el Premi Gran Angular 2016, un dels premis de major prestigi de la literatura juvenil. El Salva viu com un rei gràcies a l'avi, al que adora. És un fatxenda, poc treballador i poc estudiós. Popular a l'institut, paga als companys perquè li facin deures i treballs. Té una targeta de crèdit que pot fer servir com vulgui. Però alguna cosa amenaça la seva felicitat quan es descobreixen assumptes poc edificants als negocis de l'avi. El Salva es toparà de cop amb la realitat més crua. Una realitat que,

Un somriure a Quatre Vents

El cicle de visites a les escoles es va acabant quan tenim a tocar el final de curs i la primavera es retira lentament. He arribat a l'estació de tren de Granollers - Canovelles i, mentre espero l'Elena, d'Animallibres, cerco inútilment un lloc per prendre un cafè amb llet. Pel camí cap a l' Escola Quatre Vents anem parlant de la reutilització o socialització del llibre literari a les escoles. Els escriptors ens hem pronunciat repetidament en contra d'aquesta pràctica que lesiona els nostres drets i que considerem que no és una bona eina pedagògica. Finalment hem començat a mobilitzar-nos. Aviat parlaré a bastament d'aquest tema. En Pere, el mestre, em presenta als alumnes de la classe de cinquè, un grup tan divers que em sembla que he de fer una intervenció davant l'assemblea general de les Nacions Unides. La fotografia parla per si sola. Els nens han llegit El somriure de la Natàlia i han arribat a classe carregats de preguntes. Hem parlat de co